Son eixos records, eixos sentiments que fan que la teua cara traga a la llum un somriure de felicitat. Be siguen bons, o roins, sempre estaran al meu record. Perque una vegada et vas fent major, et dones conte de totes aquelles coses no apreciades que ara apreciaries tant. Em canviat, si, uns tirarem pel mal cami, altres pel bo, pero per sempre tindras els teus records. Perque em sommiat, em vivit, em sigut feliços, em sigut tristos, em vlogut, em odiat, em mort. Pero aquest, aquest es el nostre dret de sommiar en coses inimaginables de la nostra infança. El dret de sommiar com be diu y redacta Eduardo Galeano: ''Y no habra noche que no sea vivida como si fuera la ultima, ni dia que no sea vivido como si fuera el primero''. Poder disfrutar de los recuerdos de la vida es vivir dos veces.
dissabte, 5 de juny del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada